Quan arriba el fred, alguns habitatges perden temperatura ràpidament encara que tinguin la calefacció encesa. Els corrents d’aire a prop de les finestres, les portes que no ajusten bé o els calaixos de persiana mal aïllats poden provocar pèrdues tèrmiques importants. En aquests casos, abans de plantejar-se una reforma, convé revisar els punts per on entra l’aire fred i aplicar solucions senzilles d’aïllament.

Un error habitual és pensar que totes les pèrdues de calor es produeixen a través dels vidres. També hi influeixen els marcs, les juntes deteriorades, els calaixos de persiana, les unions entre parets i fusteries i les portes que comuniquen amb espais sense calefacció. Un altre problema freqüent és col·locar rivets sense comprovar abans la folgança o el tipus de tancament, fet que pot dificultar l’obertura o impedir que la porta encaixi correctament.

Millorar l’aïllament sense fer obres consisteix a reduir les infiltracions d’aire, reforçar els punts febles i utilitzar materials adequats per a cada superfície. No totes les solucions ofereixen el mateix resultat, però una instal·lació correcta pot millorar el confort interior i reduir la necessitat de calefacció.

Detectar per on es perd la calor

Abans de comprar materials, cal localitzar els punts per on entra l’aire fred. Un habitatge pot tenir finestres amb un bon envidrament i, tot i així, presentar pèrdues importants per juntes deteriorades o tancaments desajustats.

Les zones que convé revisar són:

• El perímetre de portes i finestres.
• Les unions entre els marcs i les parets.
• Els calaixos de persiana.
• La part inferior de les portes.
• Les juntes de les finestres corredisses.
• Els passos d’instal·lacions i les petites fissures.

Una comprovació senzilla consisteix a apropar la mà a les vores de portes i finestres en un dia fred i ventós. Si s’hi nota un corrent d’aire, pot existir una junta deteriorada o un tancament que no pressiona correctament.

També es pot utilitzar una tira fina de paper. Si es mou a prop del marc amb la finestra tancada, pot haver-hi una infiltració. Aquesta prova no substitueix una comprovació professional, però ajuda a localitzar possibles punts febles.

En habitatges amb finestres antigues, convé comprovar tant l’estat de les juntes com l’ajust de les fulles. Si el problema es troba en una frontissa, un ferratge o un tancament defectuós, col·locar un rivet pot amagar temporalment el problema sense solucionar-lo.

Rivets per a portes i finestres

Els rivets són una de les solucions més senzilles per reduir els corrents d’aire. Es col·loquen als punts de contacte entre dues superfícies, com ara el marc i la fulla d’una porta o finestra.

La seva funció és tancar petites folgances i millorar l’estanquitat. Existeixen diferents materials i perfils, per la qual cosa cal triar el model adequat segons l’espai que es vol cobrir.

Rivets d’escuma

Els rivets d’escuma solen fabricar-se amb materials com el poliuretà o el polietilè. Són flexibles, lleugers i fàcils d’instal·lar mitjançant adhesiu.

S’utilitzen principalment per tancar petites folgances en portes i finestres. N’hi ha de diferents gruixos i amplades, per la qual cosa és important comprovar la separació entre les superfícies abans de triar-los.

Són una opció econòmica per a finestres d’ús moderat, tot i que la seva resistència a l’aixafament i a l’envelliment pot ser inferior a la d’altres materials. Amb el temps, l’escuma pot perdre elasticitat i deixar de recuperar la seva forma original.

Rivets de cautxú i EPDM

El cautxú i l’EPDM ofereixen una bona elasticitat i resistència a l’envelliment. Són materials habituals en juntes de fusteria i perfils d’estanquitat.

L’EPDM presenta una bona resistència a la radiació ultraviolada, la humitat i els canvis de temperatura. Per aquest motiu, resulta adequat per a aplicacions en finestres i portes exposades a condicions ambientals variables.

Existeixen perfils en forma de D, P, E i altres dissenys. Cadascun està pensat per cobrir una determinada folgança. Un perfil massa gruixut pot dificultar el tancament, mentre que un de massa prim no arribarà a comprimir-se prou per segellar correctament.

Rivets de silicona

Els rivets de silicona destaquen per la seva flexibilitat i resistència a diferents condicions ambientals. S’utilitzen en aplicacions on cal mantenir l’elasticitat durant un període prolongat.

Es poden trobar en diferents formats i sistemes de fixació. Abans d’instal·lar-los cal comprovar que la superfície estigui neta, seca i lliure de restes de greix o adhesius anteriors.

Com aïllar la part inferior de les portes

La separació entre la porta i el terra és un dels punts habituals d’entrada d’aire fred. Això passa especialment en portes d’accés als habitatges, terrasses, garatges i habitacions que comuniquen amb zones sense calefacció.

Per reduir aquestes infiltracions existeixen diferents solucions.

Rivets sota porta adhesius

Són perfils que es fixen directament a la part inferior de la fulla. Incorporen una banda flexible que entra en contacte amb el terra i redueix el pas de l’aire.

Són adequats per a petites folgances i superfícies relativament regulars. Abans d’instal·lar-los cal comprovar que no dificultin el moviment de la porta ni freguin excessivament amb el paviment.

Rivets de raspall

Incorporen filaments flexibles que permeten tancar l’espai inferior sense generar tanta fricció com alguns perfils rígids.

Són habituals en portes corredisses i accessos on existeix una petita separació amb el terra. També ajuden a reduir l’entrada de pols i brutícia.

La seva eficàcia depèn de la longitud i la densitat de les cerres i de la separació que han de cobrir.

Protectors tèxtils sota porta

Els protectors tèxtils es col·loquen al costat de la part inferior de la porta i creen una barrera física davant dels corrents d’aire.

Són fàcils d’instal·lar i retirar, per la qual cosa resulten útils en portes interiors. Tanmateix, no ofereixen la mateixa estanquitat que un rivet fixat a la fulla i es poden desplaçar amb l’ús.

Millorar l’aïllament de les finestres

Les finestres són un dels punts més importants quan es vol reduir la pèrdua de calor. A més del tipus de vidre, cal prestar atenció al material del marc, a l’estat de les juntes i al sistema d’obertura.

En finestres antigues, les infiltracions solen produir-se pel desgast de les juntes o per una pressió insuficient entre la fulla i el marc.

Làmines aïllants per a vidres

Les làmines transparents per a finestres creen una cambra d’aire entre el vidre i el film. Aquesta solució pot reduir la sensació de fred a prop de la finestra i limitar determinades pèrdues tèrmiques.

S’instal·len normalment mitjançant adhesiu i, en alguns sistemes, s’utilitza aire calent per tensar la làmina i aconseguir un acabat més uniforme.

És important netejar bé el vidre abans de col·locar-la i evitar arrugues o zones desenganxades. El resultat depèn del sistema utilitzat i de la correcta instal·lació.

Aquestes làmines no substitueixen un doble envidrament ni corregeixen problemes d’infiltració en els marcs.

Cortines tèrmiques

Les cortines tèrmiques incorporen teixits més gruixuts o estructures multicapa que ajuden a reduir l’intercanvi de calor entre la finestra i l’estança.

Per millorar-ne el funcionament convé que cobreixin una superfície una mica més gran que el buit de la finestra i que arribin a prop del terra o de l’ampit.

Durant la nit poden ajudar a reduir la sensació de fred procedent de l’envidrament. Durant el dia, si entra radiació solar directa, pot ser convenient obrir-les per aprofitar l’escalfament natural.

Segellament de juntes amb massilla o silicona

Quan hi ha petites fissures entre el marc de la finestra i la paret, es poden utilitzar segelladors adequats per tancar aquests espais.

L’elecció del producte depèn del material de la superfície, de si la junta es troba a l’interior o a l’exterior i de si ha d’absorbir moviments.

La silicona neutra s’utilitza habitualment en diferents aplicacions de segellament, mentre que els segelladors acrílics pintables són freqüents en juntes interiors entre fusteria i paret.

Abans d’aplicar el producte cal retirar les restes de material antic, netejar la superfície i respectar els temps d’assecat indicats pel fabricant.

No convé utilitzar qualsevol silicona en qualsevol suport. Alguns productes no són adequats per a determinats materials o condicions d’exposició.

Aïllar els calaixos de les persianes

Els calaixos de persiana són punts que poden presentar pèrdues tèrmiques, especialment en habitatges antics. En alguns casos, la tapa no ajusta correctament o hi ha petites obertures per on entra aire exterior.

Una solució és instal·lar panells aïllants específics a l’interior del calaix. Aquests materials han de tenir un gruix compatible amb l’espai disponible i no han d’interferir en el moviment de la persiana.

Abans de col·locar-los cal comprovar que l’eix, la cinta i els mecanismes funcionen correctament. Si l’aïllament redueix massa l’espai interior, pot provocar fregaments, bloquejos o un funcionament irregular.

També convé revisar el pas de la cinta de la persiana. Existeixen petits accessoris i sistemes de segellament que ajuden a reduir les infiltracions d’aire en aquest punt.

Si el calaix presenta humitat, condensació o deteriorament, primer cal localitzar l’origen del problema abans de cobrir-lo amb material aïllant.

Aïllament de parets i superfícies interiors sense obres

Quan les pèrdues de calor no es deuen únicament als corrents d’aire, també es poden utilitzar solucions complementàries per millorar el confort tèrmic de determinades superfícies.

Els panells aïllants decoratius, els revestiments interiors i alguns materials multicapa poden ajudar a reduir la transmissió tèrmica, tot i que la seva eficàcia depèn del gruix, la composició i la manera d’instal·lar-los.

Panells aïllants interiors

Existeixen panells de poliestirè extrudit (XPS), poliestirè expandit (EPS) i altres materials aïllants que es poden utilitzar en diferents aplicacions.

L’XPS presenta una estructura de cel·les tancades i una bona resistència a la humitat. L’EPS és un material lleuger i habitual en solucions d’aïllament tèrmic.

Per instal·lar-los correctament cal utilitzar sistemes de fixació i adhesius compatibles amb el material i el suport. També cal tenir en compte la reacció al foc, la protecció superficial i les condicions d’ús indicades pel fabricant.

No convé col·locar qualsevol panell directament sobre una paret amb humitat. Si hi ha condensació o filtració, el problema s’ha de resoldre abans d’afegir-hi aïllament.

Catifes i revestiments de terra

Els terres freds poden augmentar la sensació d’incomoditat, especialment en habitatges amb paviments ceràmics o habitacions situades sobre espais sense calefacció.

Les catifes i les bases aïllants ajuden a reduir el contacte directe amb superfícies fredes. No substitueixen l’aïllament estructural del terra, però poden millorar el confort a les zones d’ús habitual.

En habitacions amb humitat o risc de condensació cal triar materials adequats i evitar solucions que dificultin la ventilació del paviment.

Errors habituals en millorar l’aïllament

Una instal·lació incorrecta pot reduir l’eficàcia dels materials i fins i tot provocar problemes addicionals.

Entre els errors més freqüents destaquen:

• Col·locar rivets massa gruixuts i dificultar el tancament de portes i finestres.
• Utilitzar adhesius que no són compatibles amb la superfície.
• Segellar juntes humides o amb restes de pols i brutícia.
• Tapar les entrades de ventilació necessàries per renovar l’aire.
• Instal·lar panells aïllants sense comprovar si hi ha humitat a la paret.
• Col·locar materials que interfereixen en el moviment de persianes i finestres.
• Utilitzar productes d’interior en zones exposades a la pluja o al sol sense comprovar-ne la resistència.

Un aspecte important és mantenir una ventilació adequada. Reduir les infiltracions no significa tancar completament l’habitatge. La renovació de l’aire és necessària per controlar la humitat interior i evitar problemes de condensació i de qualitat de l’aire.

Prevenció i manteniment dels materials aïllants

Els materials utilitzats per millorar l’aïllament també necessiten revisions periòdiques. L’exposició al sol, els canvis de temperatura, la humitat i l’ús diari poden deteriorar els adhesius i les juntes.

Convé revisar els rivets almenys una vegada l’any, preferiblement abans de l’arribada del fred. Si presenten esquerdes, deformacions o pèrdua d’elasticitat, és recomanable substituir-los.

A les finestres cal comprovar que els tancaments funcionen correctament i que les juntes mantenen el contacte amb el marc. Si es detecten filtracions d’aigua, no n’hi ha prou de col·locar un rivet: cal revisar el sistema d’evacuació i el segellament exterior.

Els segelladors s’han de mantenir en bon estat, sense despreniments ni fissures. Si una junta perd adherència, convé retirar el material deteriorat i aplicar-ne un de nou seguint les instruccions del fabricant.

En els panells aïllants i revestiments interiors cal vigilar l’aparició de taques, humitat o condensació. Si n’apareixen, és important identificar-ne la causa abans de reparar o substituir el material.

Millorar l’aïllament sense fer obres és possible

Reduir les pèrdues de calor no sempre requereix una reforma. En molts casos, revisar els tancaments, substituir juntes deteriorades, col·locar rivets adequats i millorar l’aïllament dels calaixos de persiana permet corregir bona part de les infiltracions d’aire.

L’elecció dels materials s’ha de fer segons el tipus de superfície, la mida de la folgança i les condicions d’exposició. Un rivet mal dimensionat, un segellador incompatible o un panell col·locat sobre una paret humida poden donar problemes en lloc de solucionar-los.

A la teva botiga OPTIMUS de confiança trobaràs rivets, segelladors, làmines aïllants i diferents solucions per millorar l’aïllament de casa teva. T’ajudaran a triar els materials més adequats segons les característiques de cada porta, finestra o superfície.